Hannah Arendt

Va nèixer a Hannover el 1906 i va morir a Nova York al 1975. Era una filòsofa alemanya, d'ascendència jueva. Va estudiar a les universitats de Marburg, Friburg i Heidelberg, i en aquesta última va obtenir el doctorat en filosofia sota la direcció de K. Jaspers. 

En els orígens del totalitarisme la seva obra més reconeguda comenta que els totalitarismes es basen en la interpretació de la llei com "llei natural", visió amb la qual justifiquen l'exterminació de les classes i races teòricament "condemnades" per la naturalesa i la història. Altres obres seves són: La condició humana (1958), Eichmann a Jerusalem (1963), Homes en temps ombrívols (1968), Sobre la violència (1970) i La crisi de la república (1972).

Era coneguda principalment com a assagista política, però també va ser una crítica literària subtil i atenta. Entre 1924 i 1929 va cursar estudis de filosofia i teologia. 

Va ser autora de nombroses obres i es va donar a conèixer al 1951 amb un treball titulat "Els orígens del totalitarisme". Aquesta obra va ser traduïda a l'alemany per la seva mateixa autora per a una edició de 1955.

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/arendt.htm

"Para decir cómo es la vida, y como nos trata la suerte o el destino, sólo podemos narrarla como un cuento" 

Hannah Arendt.

Isabel Cobo

Neix a Madrid el 1958. És llicenciada en Ciències de l'Educació i té diversos cursos de formació sobre escriptura. Ha treballat com a professora d'Educació Infantil i ha col·laborat amb diverses editorials en l'elaboració de materials didàctics.

Actualment exerceix la docència a la Facultat d'Educació de la Universitat Complutense de Madrid i supervisa i redacta publicacions a l'Institut Madrileny del Menor i la Família de la Conselleria de Família i Assumptes Socials; tasques que compagina amb l'escriptura per a nens i/o joves. 

A continuació trobem un poema escrit per ella, el qual pertany al seu llibre "Versos para estar guapo".

LOS CUENTOS

En mi calle no hay castillos, 

ni príncipes ni princesas.

En mi calle no hay lobos, 

ni hadas malas ni hadas buenas.

No hay tampoco un bosque cerca,

ni tres osos ni tres reinas.

Ni tampoco vive un ogro,

ni siquiera una hechicera.

Menos mal que tengo cuentos,

guardados en la cabeza.

Y cuando quiero los llamo

y vienen hasta mi puerta.

Isabel Cobo Reinoso 

“Versos para estar guapo"

UCLM, Editorial.

Andersen, Hans Christian (1805-1875)

Va néixer el 2 d'abril de 1805 a Odense i va morir el 4 d'agost de 1875. Era fill d'un humil sabater i d'una bugadera. Hans va rebre de petit molt poca educació, encara que el seu pare va conrear la seva imaginació explicant-li històries fantàstiques i ensenyant-li a crear el seu propi teatre de titelles. Amb tan sols 14 anys, s'escapa a Copenhaguen per intentar convertir-se en actor o cantant. Va treballar per a Jonas Collin , director del Teatre Real, que li va finançar els seus estudis. Des de 1822 va publicar poesia i obres de teatre, va aconseguir el seu primer èxit amb Un passeig des elcanal de Holmen a la punta Aquest de la illa d'Amager en els anys 1828 i 1829, un conte fantàstic que imita l'estil de l'escriptor alemany ETA Hoffman. La seva primera novel · la, El improvisador , o Vida a Itàlia ( 1835 ), va ser lloada per la crítica.

Va realitzar viatges per Europa, Àsia i Àfrica i va escriure moltes obres de teatre, novel·les i llibres de viatge. Però és gràcies als seus més de 150 contes infantils els que l'han establert com un dels grans de la literatura mundial. Entre les seves principals innovacions cal destacar l'ús d'un llenguatge quotidià i donar sortida a les expressions dels sentiments i idees que prèviament es pensava que estaven lluny de la comprensió d'un nen.


Hans va tenir moltes amistats femenines en la seva vida i es va enamorar de diverses d'elles, però va morir verge , segons la biografia, HCAndersen og veninderne ( HC Andersen i les seves amigues), de l'escriptora Bente Kjoelbye.


El seus contes han estat traduïts a més de 80 idiomes i adaptats a obres de teatre, ballets, pel·lícules i obres d'escultura i pintura.

Entre els seus populars contes podem trobar...

L'aneguet lleig

El vestit nou de l'emperador
La reina de les neus
Les sabatilles vermelles
El soldadet de plom
El rossinyol
La nena dels llumins
El sastre valent
La sireneta

Germans Grimm

Jacoob i Wilhelm Grimm eren dos savis lingüistes alemanys que van viure durant la primera meitat del segle XIX. Van néixer, respectivament, el 1785 i el 1786 en una petita ciutat que es diu Hanau i van morir a Berlín, primer Wilhelm, el 1859, i després Jacob, el 1863. Van residir molts anys a Kassel on van treballar com a bibliotecaris.

Els germans Grimm no foren autors o inventors de contes. Hänsel i Gretel, Els músics de Bremen, El llop i les set cabretes, La caputxeta vermella, El sastre valent, La Bella dorment del bosc, La Ventafocs, Blancaneu, L'ocell d'or.... són històries recollides per Jacob i Wilhelm Grimm de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on ells van treballar. El seu mèrit va ser saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral.

El 20 desembre de 1812 va sortir la primera edició dels contes recopilats pels germans Jacob i Wilhelm Grimm, un llibre destinat a convertir-se en un dels més coneguts del món. Des de llavors, els contes dels germans Grimm, tal com se'ls coneix, han estat traduïts a 170 llengües, i des del 2005 la primera edició, que es troba a Kassel, forma part del Patrimoni Cultural de la Humanitat.

Cuentos de Grimm: Tots els contes de fades dels germans Grimm

Contes populars dels germans Grimm. 

Conté el dossier Cinema per a estudiants: Basat en la pel·lícula "El secret dels germans Grimm".

1812-2012: Doscientos años de Grimm. 

Projecte Grimm: Iniciativa internacional de narradors europeus, per a celebrar el bicentenari de la primera publicació dels «Contes per la infància i la llar» de Jacob i Wilhelm Grimm (1812).

Reculls de contes...

La bella dorment
La Blancaneus
La Caputxeta vermella
El llop i les set cabretes
Els músics de Bremen
El pagès i el diable
El sastre valent
Ton i Guida / Hansel i Gretel
Altres...



Caputxeta Vermella.

Títol del conte: La Caputxeta Vermella

Autor: Germans Grimm

Il·lustrador: Pau Estrada

Autor (adaptació): Diversos

Editorial: La Galera (Primera edició 1993)


Resum: La versió més coneguda del conte és la dels germans Grimm , versió del 1857.

La Caputxeta Vermella és una nena que ha de portar un cistell amb menjar per a la seva àvia malalta. La mare li adverteix de no travessar el bosc, consell que la Caputxeta no segueix. Al bosc, la Caputxeta es troba el Llop, que l'ensarrona i li fa dir on viu l'àvia. Després el Llop s'avança a la Caputxeta i, en arribar a ca l'àvia, es cruspeix la vella. Quan arriba la Caputxeta, el Llop, que és al llit amb la roba de l'àvia, es fa passar per aquesta i al final aconsegueix menjar-se també la Caputxeta. Tot es resol amb l'arribada d'un llenyataire, que talla la panxa del Llop per tal que l'àvia i la Caputxeta puguin sortir-ne il·leses.

Ventafocs.




Títol del conte: La ventafocs

Autor: Germans Grimm

Il·lustrador: Monse Fransoy

Autor (adaptació): Charles Perrault

Editorial: La Galera

Resum:

Una bona noia es va quedar sense mare i al cap d'un temps el seu pare esva casa amb una altra dona que tenia dos filles. Aquestes dues noies li varen fer la vida impossible a la Ventafocs fins que un dia el seu pare li va reglar un branquilló d'arbre que la mateixaVentafocs va plantar vora la tomba de la seva mare i de tant plorar,el va regar i va créixer molt. En aquest arbre sempre hihavia un ocell blanc que cada cop que la Ventafocs demanava un desig,aquest es complia.

Quan el rei va organitzar una festa de tres dies per a què el seufill trobés una dona amb qui casar-se, la Ventafocs esperava aquè ningú la veiés i li demanava als coloms queli donessin un vestit ben luxós. En aparèixer a lafesta ningú va pensar en la Ventafocs i el príncep lava treure a ballar tota la nit. Així van ser les tres nits,ballar sense parar. Però, impacient el príncep persaber de quina família venia, li va parar una trampa i aixíes va poder quedar amb la seva sabateta.

Aquellasabata d'or va passar pels peus de les germanastres però no lianaven bé, fins que van arribar als peus de la Ventafocs itothom es va quedar ben sorprès.

Finalment,la Ventafocs es va casar amb el fill del rei i les dues germanes vanquedar cegues per tota la vida, ja que els coloms les van castigar.

Blancaneus.



Hansel i Gretel.




Títol del conte: Hansel i Gretel

Autor: Germans Grimm

Il·lustrador: Miquel Nolla

Autor (adaptació): Josep Franco

Editorial: La Bromera (Edició 2009)

Resum:

En Hansel i la Gretel eren dos germans molt pobres. A casa seva passaven tanta gana que, un 

dia, el seu pare va decidir abandonar-los al bosc. Els dos germans, per no perdre's, a mesura que caminaven llançaven molles de pa, així podrien tornar a casa seguint el camí. Els ocells, però, es van menjar les molles de pa i en Hansel i la Gretel es van perdre al bosc.

Van trobar una casa molt estranya, feta de xocolata i anissos. Quan estaven a punt de clavar-hi queixalada, va aparèixer una bruixa que se'ls volia menjar. Com que en Hansel estava molt prim, el va tancar en una gàbia per fer-lo engreixar. A la Gretel, la va obligar a fer les feines de la casa.

Un dia, quan la bruixa ja havia preparat l'olla per menjar-se en Hansel, els dos germans van escapar-se de la casa. Van córrer molt i es van perdre al bosc. De sobte, van sentir una veu que els cridava. Era la veu del seu pare, que els va demanar perdó per haver-los abandonat.

En Hansel i la Gretel van tornar a casa i van viure feliços amb els seus pares.

Charles Perrault (1628-1703)

Va néixer el 12 de gener de 1628 a París i va morir a París el 16 de maig de 1703.

La seva família pertany a l'alta burgesia. Va cursar estudis de Literatura al col·legi de Beauvais en Paris, és diploma en Dret i s'inscriu en el col·legi d'advocats al 1651. 

Des de 1683 es va dedicar completament a la literatura. És autor del poema "El segle de Luis el Gran" (1687) que va suscitar una intensa controvèrsia literària. És famós sobretot pels seus contes, entre els quals figuren Ventafocs, El gat amb botes, El Petit Polzet i La bella dorment, que va recuperar de la tradició oral en Històries o contes del passat (1697) i coneguts també com a Contes de mamà Oca, per la il·lustració que hi havia en la coberta de l'edició original.

Amb la seva literatura infantil, Perrault va desenvolupar la imaginació de moltíssims infants, fins a l'actualitat. La seva gran fama la va aconseguir escrivint i contant contes especialment per als infants, ja que els contes de Perrault van agradar molt, però ni ell mateix va poder imaginar que les seves històries infantils arribarien a perdurar a través dels segles, ja que fa tres-cents anys que Perrault va publicar els seus Contes d'antany.

Les seves obres...

· Barba Blava

· Caputxeta Vermella

· El gat amb botes

· La bella dorment

· La Ventafocs

· Les fades

· Pell d'ase

· Pulgarcito

· Riquet el del plomall

· Contes de la mare oca

Els contes de Perrault són el resultat d'una censura bastant clara de tots els elements i els patrons que, en la versió original podrien resultar xocants o simplement no ser entesos per un públic mundà . Però Perrault transforma la història i l'adapta a la societat del seu temps, l'addició de finestres i pisos de la casa de la Ventafocs, la restauració de l'acció de Tom Thumb en el moment de la gran fam de 1693. 

Assenyala per exemple que la ogre de la Bella Dorment vol menjar una mica de salsa d'Aurore Robert, que el príncep i la seva bella no van dormir molt després de la seva reunió, o les botes del gat amb botes no eren molt convenients per caminar sobre els sostres de teula. Ell s'adapta al seu estil a la idea que ell vol donar a "Contes de Mamà Oca", multiplicant frases arcaiques i antiquades, a través del diàleg, aquesta narrativa que recorda les històries orals originals i vivacitat. 

La incorporació d'elements populars de la història és un marc romàntic, multiplicar senyals de pseudo-oral, així com una falsa innocència. Per tant Perrault va transformar el conte popular, la realització d'una de les obres mestres de la literatura universal , i va recuperar de l'oblit els vuit contes tradicionals que avui conformen la seva col.lecció.

Els seus contes...

· Barba Blava

· La Bella Dorment

· Ventafocs

· Puss in Boots

· Fades

· Badana

· Tom Thumb

· Caputxeta Vermella

· Riquet el del Copete

· Desitjos ridículs

L'aneguet lleig

És un dels contes més populars de Hans Christian Andersen, publicat el 1843. L'èxit de la història va propiciar la seva adaptació a diversos formats, incloent un musical i un curt de dibuixos animats. L'aneguet ha esdevingut també una metàfora de l'assetjament escolar o bullying, tan és així que s'ha fet un musical anomenat Honk, inspirat amb el conte de Christian Andersen, que en el fons tracta de l'assetjament escolar i de la tolerància.

Un ànec és rebutjat pels seus companys, ja que el consideren lleig pel seu aspecte diferent. Assetjat, ha de deixar el niu i intenta refugiar-se a casa d'uns grangers, però el gat i els nens el martiritzen fins que el fan fugir. Plorant pel seu aspecte veu un estol de cignes blancs volants i sospira per la seva bellesa. Aleshores s'amaga per passar sol l'hivern i quan arriba la primavera s'adona que s'ha convertit en un cigne i que per això tenia un aspecte diferent dels altres ànecs.

En quant al sentit del conte, a més de ser un conte per a petits, l’aneguet lleig és un conte per adolescents i una faula per adults. Té tot el potencial emotiu necessari per a fer-lo atractiu, però també la intel·ligència per dir-nos coses sobre els prejudicis, sobre l’autorealització, sobre el sofriment que cal per a trobar-se a si mateix, sobre com són difícils les relacions de convivència, especialment quan tot ens sembla advers. I no tenim capacitat de reaccionar. I ens sentim atrapats. I el món ens cau a sobre literalment. Ens parla de la solitud, el dolor, la pressió de l’entorn, el desencant, dels complexos, de la innocència i també de la paciència, la constància, la resistència i la capacitat d’il·lusionar-nos.

Altres autors i edicions...

EL PATITO FEO

MARGARITA RUIZ ABELLO

COMBEL, 2011

EL PATITO FEO

VV.AA.

LABERINTO, 2011

EL PATITO FEO

LUZ ORIHUELA

COMBEL, 2003

EL PATITO FEO

HANS CHRISTIAN ANDERSEN

PRINTING SURIA S.L., 2002

EL PATITO FEO

VV.AA.

LIBRERIA UNIVERSITARIA, 2009

EL PATITO FEO (CUENTOS BILINGÜES)

VV.AA.

SUSAETA, 2009

La caputxeta vermella...

És un conte popular europeu del que n'existeixen nombroses variants. Ha estat transcrita, entre d'altres, per Charles Perrault (Le Petit Chaperon Rouge) i els germans Grimm (Rotkäppchen). Tot i ser considerat un conte infantil conté elements referents a la violència, el sexe i el canibalisme.

La història se centra en el contrast entre el món lluminós i segur del poble i la foscor del bosc, una antítesi típicament medieval.

La versió més coneguda del conte és la dels germans Grimm, la qual es va realitzar al 1857. La Caputxeta Vermella és una nena que ha de portar un cistell amb menjar per a la seva àvia malalta. La mare li adverteix de no travessar el bosc, consell que la Caputxeta no segueix. Al bosc, la Caputxeta es troba el Llop, que l'ensarrona i li fa dir on viu l'àvia. Després el Llop s'avança a la Caputxeta i, en arribar a casa de l'àvia, es cruspeix a l'àvia. Quan arriba la Caputxeta, el Llop, que és al llit amb la roba de l'àvia, es fa passar per aquesta i al final aconsegueix menjar-se també la Caputxeta. Tot es resol amb l'arribada d'un llenyataire, que talla la panxa del Llop per tal que l'àvia i la Caputxeta puguin sortir-ne il·leses.

La versió de Perrault és més sinistra que la posterior, escrita pels germans Grimm. En aquesta versió la Caputxeta és una "noia atractiva de bona família" que finalment és menjada pel llop. Al final del conte, Perrault dóna una explicació explícita de la moral, de la qual no és difícil extreure'n l'evident contingut sexual.

Al segle XIX, els germans Grimm en recullen dues versions alemanyes, les de Jeanette Hassenpflug (1791–1860) i Marie Hassenpflug (1788–1856). Els Grimm van transformar una de les versions en la història principal i la segona en una continuació. La primera, amb el títol de Rotkäppchen, va ser inclosa en la primera edició del seu recull de contes Kinder- und Hausmärchen (1812).

En aquesta, la noia i la seva àvia són salvades per un caçador interessat en la pell del llop. A la segona història la Caputxeta i la seva àvia, gràcies a l'experiència amb el primer llop, en descobreixen, capturen i maten un altre.

Altres autors i edicions...

CAPERUCITA ROJA

VV.AA.

TODOLIBRO EDICIONES, S.A., 2012

CAPERUCITA ROJA

CHARLES PERRAULT

NORDICA, 2011

CAPERUCITA ROJA

CHARLES PERRAULT

LA GALERA, S.A. EDITORIAL, 2009

CAPERUCITA ROJA

LAURENCE JAMMES

IMAGINARIUM (STEP TWO, S.A.), 2009

CAPERUCITA ROJA

WILHELM GRIMM y JACOB GRIMM

ANAYA, 2006

CAPERUCITA ROJA

CHARLES PERRAULT

M1C, S.L., 2010

CAPERUCITA ROJA

VV.AA.

COMBEL, 2004

La Bella Dorment

El conte té dues parts , que són dos relats diferents. A la història de la Bella dorment Perrault afegeix un segon capítol en què la mare del príncep, de la raça dels ogres, intenta menjar-se a la seva bella nora i als seus dos néts.

Les set fades padrines simbolitzen el Bé, la generositat, el compromís personal perquè els altres creixin i es desenvolupin com a persones. La fada egoista i envejosa de la primera història i la mare ogre de la segona són el Mal, l'actitud egoista del que es lliura a les pròpies passions - enveja ,rancor, set de venjança ... - i causa perjudici a quant està en seu entorn, fins a acabar amb la pròpia destrucció personal (la malvada ogre és engolida pels repugnants animals).

En ambdues històries, el Bé, és a dir, l'amor desinteressat, triomfa al final, ajudat per altres valors, com l'astúcia de la primera fada, que aconsegueix desfer part de l'encanteri, la compassió, el compromís i el coratge del majordom del palau, qui s'arrisca per tal de salvar la vida dels tres éssers innocents .

Al principi, els personatges malvats semblen triomfar, però acaben per fracassar i destruir. Tot i que el Mal es mostra molt poderós, la bondat, unida a la intel·ligència, sempre acaba triomfant.

El tema de La Bella Dorment apareix oficialment sota forma de conte al 1634 amb el títol de "Sol, Lluna i Talia" al recull de contes del Pentamerone de Giambattista Basile. Al 1679 Charles Perrault reprèn el conte reeditant-lo, i aquest apareix en el seu Històries i contes de temps passats, amb el títol de "La Belle au bois dormant", amb el qual és universalment coneguda. Al 1812 els germans Grimm en publiquen una nova versió feta a partir de la de Perrault, al Kinder- und Hausmärchen, amb el títol de "Rosaspina".

Altres autors i edicions...

BELLA DURMIENTE

MARGARITA RUIZ ABELLO

COMBEL, 2008




LA BELLA DURMIENTE

CHARLES PERRAULT

LA GALERA, S.A. EDITORIAL, 1997




LA BELLA DURMIENTE

WILHELM GRIMM y JACOB GRIMM

ANAYA, 2007

LA BELLA DURMIENTE

HANS CHRISTIAN ANDERSEN

PRINTING SURIA S.L., 2002

LA BELLA DURMIENTE DEL BOSQUE

ELODIE FONDACCI y CHARLES PERRAULT

LUIS VIVES (EDELVIVES), 2013




LA BELLA DURMIENTE

VIOLETA MONREAL

BRUÑO, 2013

LA BELLA DURMIENTE (CUENTOS BILINGÜES)

VV.AA. SUSAETA, 2009

L'adquisició de la competència literària

A través de l’ús de literatura a la classe com a forma de comunicació, és el començament de l’adquisició de la competència literària.

Els contes en els infants, ajuden a la maduració afectiva. Van fer una anàlisi dels contes i van trobar que hi havia pocs personatges, molt tipificats i contrastats per característiques oposades, estructura dels episodis tancada, referències molt concretes i visuals ...

L’educació literària es proposa que un lector sàpiga com construir el significat del que llegeix a partir del que diu el text i així saber els significat del text. El infant ha de saber que probablement tot el que està escrit en el llibre no es veritat. El lector ha de saber distingir entre l’autor i el narrador. L’autor dona una sèrie de pautes per anar seguint les pistes.

S’ha de saber quins textos són adequats a cada edat.

Alguns estudis diuen, que molts llibres infantils de ficció, contradiuen a vegades les expectatives estructurals necessàries per a que els aprenents de lector adquireixin coneixements sobre les històries, a vegades perquè són limitats en el contingut o d’altres perquè eviten parts importants de l’estructura.

La imatge és un recurs que serveix per solucionar problemes de construcció i així que sigui més fàcil seguir la història.

Piaget es decantava més cap al desenvolupament lògic de l’infant i no al desenvolupament de la imaginació.

El text literari prové de dos àmbits d’estudi:

El paper de la literatura en l’accés al text escrit: els nens aprenen més coneixements a partir de contes u folklore infantil.

La comprensió de les narracions: la representació interna de l’estructura, el lector l’utilitza per entendre u recordar les històries. L’esquema narratiu es produeix a partir dels 4/5 anys.

L’atenció actual cap a la lectura literària: l’anàlisi de les històries era bàsicament la seva estructura narrativa, però ara s’amplia a altres aspectes. Com per exemple la resposta del lector.

Adquisició de la literatura en dos tipus d’àmbit:

- L’adquisició de la forma: als 2 anys i mig l’infant construeix monòlegs, ja que l’adquisició apareix en edats molt primerenques.

- La relació entre l’experiència vital i la literària: la relació literatura amb la vida u la cultura del lector, evita la identificació de les competències literàries amb competències lectores.

Formació d’un lector literari:

- Fer experimentar la comunitat literària

- Utilitzar textos que donin suficients elements de suport per obtenir el significat i alhora     augmentar les capacitats interpretatives de l’infant.

- Suscitar la implicació i la resposta dels lectors.

- Consumir el significat de manera compartida.

- Ajudar a progressar la capacitat de fer interpretacions més complexes

- Preveure activitats que afavoreixin totes les operacions implicades en la lectura.

- Interrelacionar les activitats tant de recepció com d’expressió literària i tant la seva forma oral com escrita.

Contes clàssics dels diferents autors

Charles Perrault

La cendrillosa

La caputxeta vermella

El gat amb botes

Barba blava

I nosaltres hem volgut fer l'ampliació de la Bella Dorment

(Fent un clic a la imatge ho podrem observar)

Els Germans Grimm

La ventafocs

La Blancaneus

Hansel i Gretel

I nosaltres hem volgut fer l'ampliació de la Caputxeta Vermella

(Fent un clic a la imatge ho podrem observar)

Hans Christian Andersen

Les sabates vermelles

La sireneta

La reina de les neus

El soldadet de plom

I nosaltres hem volgut fer l'ampliació de L'aneguet Lleig

(Fent un clic a la imatge ho podrem observar)