A través de l’ús de literatura a la classe com a forma de comunicació, és el començament de l’adquisició de la competència literària.
Els contes en els nens, ajuden a la maduració afectiva dels nens. Van fer una anàlisi dels contes i van trobar que hi havia pocs personatges, molt tipificats i contrastats per característiques oposades, estructura dels episodis tancada, referències molt concretes i visuals ...
L’educació literària es proposa que un lector sàpiga com construir el significat del que llegeix a partir del que diu el text i així saber els significat del text. El nen ha de saber que probablement tot el que està escrit en el llibre no es veritat. El lector ha de saber distingir entre l’autor i el narrador. L’autor dona una sèrie de pautes per anar seguint les pistes.
S’ha de saber quins textos són adequats a cada edat.
Alguns estudis diuen, que molts llibres infantils de ficció, contradiuen a vegades les expectatives estructurals necessàries per a que els aprenents de lector adquireixin coneixements sobre les històries, a vegades perquè són limitats en el contingut o d’altres perquè eviten parts importants de l’estructura.
La imatge és un recurs que serveix per solucionar problemes de construcció i així que sigui més fàcil seguir la història.
Piaget es decantava més cap al desenvolupament lògic de l’infant i no al desenvolupament de la imaginació.
El text literari prové de dos àmbits d’estudi:
El paper de la literatura en l’accés al text escrit: els nens aprenen més coneixements a partir de contes u folklore infantil.
La comprensió de les narracions: la representació interna de l’estructura, el lector l’utilitza per entendre u recordar les històries. L’esquema narratiu es produeix a partir dels 4/5 anys.
L’atenció actual cap a la lectura literària: l’anàlisi de les històries era bàsicament la seva estructura narrativa, però ara s’amplia a altres aspectes. Com per exemple la resposta del lector.
Adquisició de la literatura en dos tipus d’àmbit:
- L’adquisició de la forma: als 2 anys i mig l’infant construeix monòlegs, ja que l’adquisició apareix en edats molt primerenques.
- La relació entre l’experiència vital i la literària: la relació literatura amb la vida u la cultura del lector, evita la identificació de les competències literàries amb competències lectores.
Formació d’un lector literari:
- Fer experimentar la comunitat literària
- Utilitzar textos que donin suficients elements de suport per obtenir el significat i alhora augmentar les capacitats interpretatives de l’infant.
- Suscitar la implicació i la resposta dels lectors.
- Consumir el significat de manera compartida.
- Ajudar a progressar la capacitat de fer interpretacions més complexes
- Preveure activitats que afavoreixin totes les operacions implicades en la lectura.
- Interrelacionar les activitats tant de recepció com d’expressió literària i tant la seva forma oral com escrita.
No hay comentarios:
Publicar un comentario