Títol: La
gramàtica és una dolça cançó
Editorial: Proa.
Grup 62
Col·lecció: Tot a
vent-beta
Públic: infantil
i jove
Autor: Orsenna,
Erik
Traducció: Espinet,
Jordi Manel
Sinposis
La gramàtica és una dolça cançó és una fantasia joiosa, la protagonista de la qual podria ben ser una germana petita de l’Alícia de Lewis Carroll.
Joana, una adolescent de setze anys, i el seu germà, de catorze, són fills de pares divorciats. Això els porta a haver-se de traslladar constantment d’una casa a una altra, i d’un costat a l’altre de l’Atlàntic. Un dia, el vaixell on viatgen naufraga i encara que el mar els deixa en una illa desconeguda i tots dos salven la vida, l’experiència els trasbalsa tant que queden sense l’ús de la paraula. Un afable músic i poeta els acull i els ajuda a descobrir un territori màgic, on els mots prenen vida, s’espavilen, es maquillen, es casen…
Aquest llibre és una passejada carregada d’humor i de poesia per la ciutat de les paraules, una geografia nova on les tribus dels adjectius i dels verbs, els rellotges del present i del passat s’amanseixen sota el ritme assossegat de les dolces cançons del vell músic i poeta. Una gramàtica en forma de conte on els mots donen vida a objectes veritables i éssers de debò.
Una història senzilla, però molt ben aconseguida!
Opinió personal
El títol explica molt bé que el tema principal del llibre és la gramàtica, pot ser que fos una assignatura que no us agradàs gens. Però el llibre l'explica com si fos un conte i fa que construir frases i conjugar verbs sigui molt divertit!
El crit de la gavina és el testimoni d'una jove que, als vint-i-dos anys, ha conegut ja la soledat absoluta, el dubte i la desesperació, però també la felicitat, la solidaritat i la glòria. Inicialment incomunicada amb el món exterior a causa de la seva sordesa, als set anys Emmanuelle Laborit va descobrir el llenguatge dels signes. No obstant això, en l'adolescència la seva vida semblava trontollar: al desassossec propi de l'edat es va afegir la rebel·lia contra el fet que es negava als sords la seva identitat, ja que el llenguatge dels signes estava prohibit a França a causa de la teoria que els sords podien aprendre a llegir als llavis i ha parlar. L'adolescència i la primera joventut d'Emmanuelle són la història d'una lluita per subsistir en un món «diferent» i pel reconeixement dels drets dels tres milions de sords francesos, fins a aconseguir que, el 1991, s'ensenyi per fi en els centres d'educació dels sords el llenguatge dels signes. Amb aquest triomf col·lectiu i el personal, però no menys emblemàtic, del seu èxit com a actriu teatral, El crit de la gavina tanca significativament un itinerari personal tan breu com intens.
Títol: Veo una voz
Sinopsis
El títol explica molt bé que el tema principal del llibre és la gramàtica, pot ser que fos una assignatura que no us agradàs gens. Però el llibre l'explica com si fos un conte i fa que construir frases i conjugar verbs sigui molt divertit!
Leer y escribir
para vivir
Alfabetización
inicial y uso real de la lengua escrita en la escuela
Autors: Montserrat
Fons Esteve
Edició: 1a
ISBN: 84-7827-336-0
Àrees:Didàctica de la
llengua i la literatura
Nivells:Ensenyaments
reglats, Educació infantil, Educació primària
Col·leccions:Biblioteca de
Infantil
Sinopsis:
Marc teòric · Concepte de lectura i escriptura · Teoria i aprenentatge · Usos de la llengua escrita: Pràctic. Científic. Literari · Interacció pedagògica · La seqüenciació didàctica · L'organització social · L'espai · El temps · Els materials curriculars · Avaluació · Activitats · Propostes referides a l'ús pràctic: Missatges breus. Assemblea de classe · Propostes referides a l'ús científic: Textos periodístics. Textos expositius. Textos instructius · Propostes referides a l'ús literari: Textos narratius. Textos poètics. Jocs de llengua escrita.Sinopsis:
- Títol: El grito de la gaviotaEditorial: Seix BarralPúblic: JuvenilAutor: Emmanuelle LaboritISBN: 9788432247378Any d'edició: 1995
El crit de la gavina és el testimoni d'una jove que, als vint-i-dos anys, ha conegut ja la soledat absoluta, el dubte i la desesperació, però també la felicitat, la solidaritat i la glòria. Inicialment incomunicada amb el món exterior a causa de la seva sordesa, als set anys Emmanuelle Laborit va descobrir el llenguatge dels signes. No obstant això, en l'adolescència la seva vida semblava trontollar: al desassossec propi de l'edat es va afegir la rebel·lia contra el fet que es negava als sords la seva identitat, ja que el llenguatge dels signes estava prohibit a França a causa de la teoria que els sords podien aprendre a llegir als llavis i ha parlar. L'adolescència i la primera joventut d'Emmanuelle són la història d'una lluita per subsistir en un món «diferent» i pel reconeixement dels drets dels tres milions de sords francesos, fins a aconseguir que, el 1991, s'ensenyi per fi en els centres d'educació dels sords el llenguatge dels signes. Amb aquest triomf col·lectiu i el personal, però no menys emblemàtic, del seu èxit com a actriu teatral, El crit de la gavina tanca significativament un itinerari personal tan breu com intens.
Títol: Veo una voz
Editorial: Anagrama
Col·lecció: Argumentos
Públic: General
Autor: Oliver Sacks
Traducció: José Manuel Álvarez Flórez
Sinopsis
Oliver
Sacks s'interna ara en l'insondable silenci dels sords per mitjà d'una
comunitat que va existir durant més de dos segles a Massachusetts, en la
qual hi havia una forma de sordesa hereditària. Així, els que podien
sentir eren «bilingües», i podien pensar i parlar de viva veu i també en
el llenguatge de senyals. Per a l'autor, el llenguatge de senyals no és
una simple traducció de les llengües parlades, sinó un llenguatge tan
ric i tan efectiu per al pensament i la transmissió de la cultura com
les diferents llengües dels oients. Oliver Sacks, neuròleg, psiquiatra i
humanista, ha escrit una provocativa meditació sobre la comunicació, la
biologia i la cultura.
L'home
que va confondre la seva dona amb un barret es va convertir
immediatament en un clàssic i va consagrar a Oliver Sacks com «un dels
grans escriptors clínics del segle» (The New York Times), com van
testificar més tard Un antropòleg a Mart i altres singularíssims textos.
En aquest llibre, Oliver Sacks narra vint historials mèdics de pacients perduts en el món estrany i aparentment irremeiable de les malalties neurològiques. Es tracta de casos d'individus, afligits per inaudites aberracions de la percepció que han perdut la memòria, i amb ella, la major part del seu passat; que són incapaços de reconèixer als seus familiars o els objectes quotidians; que han estat descartats com retardats mentals i que, no obstant això, posseeixen insòlits dons artístics o científics. Per estranys que semblin aquests casos, el doctor Sacks els relata amb passió humana i gran talent literari. Són estudis que ens permeten accedir a l'univers dels malalts nerviosos i comprendre la seva situació enfront de les adversitats. Com a gran metge, Oliver Sacks mai perd de vista la comesa final de la medicina: «el subjecte humà que pateix i lluita».
«Sacks juesga amb les nostres experiències rutinàries per conduir-nos per les meravelloses aventures de la ment. És impossible romandre indiferent davant aquesta obra que sens dubte s'ha convertit ja en un clàssic »(Sunday Times);
«Un llibre per recomanar a tots: metges i malalts, lectors de novel·les i de poesia, cultivadors de psicologia i de metafísica, vagabunds i sedentaris» (Pietro Citati).
Títol: El hombre que confundió a su mujer con un sombrero
Editorial: Anagrama
Col·lecció: Compactos
Públic: General
Autor: Oliver Sacks
Any: 1985
Traducció: José Manuel Álvarez Flórez
Sinopsis
En aquest llibre, Oliver Sacks narra vint historials mèdics de pacients perduts en el món estrany i aparentment irremeiable de les malalties neurològiques. Es tracta de casos d'individus, afligits per inaudites aberracions de la percepció que han perdut la memòria, i amb ella, la major part del seu passat; que són incapaços de reconèixer als seus familiars o els objectes quotidians; que han estat descartats com retardats mentals i que, no obstant això, posseeixen insòlits dons artístics o científics. Per estranys que semblin aquests casos, el doctor Sacks els relata amb passió humana i gran talent literari. Són estudis que ens permeten accedir a l'univers dels malalts nerviosos i comprendre la seva situació enfront de les adversitats. Com a gran metge, Oliver Sacks mai perd de vista la comesa final de la medicina: «el subjecte humà que pateix i lluita».
«Sacks juesga amb les nostres experiències rutinàries per conduir-nos per les meravelloses aventures de la ment. És impossible romandre indiferent davant aquesta obra que sens dubte s'ha convertit ja en un clàssic »(Sunday Times);
«Un llibre per recomanar a tots: metges i malalts, lectors de novel·les i de poesia, cultivadors de psicologia i de metafísica, vagabunds i sedentaris» (Pietro Citati).
No hay comentarios:
Publicar un comentario