sábado, 10 de mayo de 2014

Hannah Arendt



Va nèixer a Hannover el 1906 i va morir a Nova York al 1975. Era una filòsofa alemanya, d'ascendència jueva. Va estudiar a les universitats de Marburg, Friburg i Heidelberg, i en aquesta última va obtenir el doctorat en filosofia sota la direcció de K. Jaspers. 

En els orígens del totalitarisme la seva obra més reconeguda comenta que els totalitarismes es basen en la interpretació de la llei com "llei natural", visió amb la qual justifiquen l'exterminació de les classes i races teòricament "condemnades" per la naturalesa i la història. Altres obres seves són: La condició humana (1958), Eichmann a Jerusalem (1963), Homes en temps ombrívols (1968), Sobre la violència (1970) i La crisi de la república (1972).

Era coneguda principalment com a assagista política, però també va ser una crítica literària subtil i atenta. Entre 1924 i 1929 va cursar estudis de filosofia i teologia. 

Va ser autora de nombroses obres i es va donar a conèixer al 1951 amb un treball titulat "Els orígens del totalitarisme". Aquesta obra va ser traduïda a l'alemany per la seva mateixa autora per a una edició de 1955.




"Para decir cómo es la vida, y como nos trata la suerte o el destino, sólo podemos narrarla como un cuento" 



Hannah Arendt.

Isabel Cobo

Neix a Madrid el 1958. És llicenciada en Ciències de l'Educació i té diversos cursos de formació sobre escriptura. Ha treballat com a professora d'Educació Infantil i ha col·laborat amb diverses editorials en l'elaboració de materials didàctics.

Actualment exerceix la docència a la Facultat d'Educació de la Universitat Complutense de Madrid i supervisa i redacta publicacions a l'Institut Madrileny del Menor i la Família de la Conselleria de Família i Assumptes Socials; tasques que compagina amb l'escriptura per a nens i/o joves. 

A continuació trobem un poema escrit per ella, el qual pertany al seu llibre "Versos para estar guapo".




LOS CUENTOS

En mi calle no hay castillos, 
ni príncipes ni princesas.
En mi calle no hay lobos, 
ni hadas malas ni hadas buenas.
No hay tampoco un bosque cerca,
ni tres osos ni tres reinas.
Ni tampoco vive un ogro,
ni siquiera una hechicera.
Menos mal que tengo cuentos,
guardados en la cabeza.
Y cuando quiero los llamo
y vienen hasta mi puerta.




Isabel Cobo Reinoso 
“Versos para estar guapo"
UCLM, Editorial.

Andersen, Hans Christian (1805-1875)



Va néixer el 2 d'abril de 1805 a Odense i va morir el 4 d'agost de 1875. Era fill d'un humil sabater i d'una bugadera. Hans va rebre de petit molt poca educació, encara que el seu pare va conrear la seva imaginació explicant-li històries fantàstiques i ensenyant-li a crear el seu propi teatre de titelles. Amb tan sols 14 anys, s'escapa a Copenhaguen per intentar convertir-se en actor o cantant. Va treballar per a Jonas Collin , director del Teatre Real, que li va finançar els seus estudis. Des de 1822 va publicar poesia i obres de teatre, va aconseguir el seu primer èxit amb Un passeig des elcanal de Holmen a la punta Aquest de la illa d'Amager en els anys 1828 i 1829, un conte fantàstic que imita l'estil de l'escriptor alemany ETA Hoffman. La seva primera novel · la, El improvisador , o Vida a Itàlia ( 1835 ), va ser lloada per la crítica.

Va realitzar viatges per Europa, Àsia i Àfrica i va escriure moltes obres de teatre, novel·les i llibres de viatge. Però és gràcies als seus més de 150 contes infantils els que l'han establert com un dels grans de la literatura mundial. Entre les seves principals innovacions cal destacar l'ús d'un llenguatge quotidià i donar sortida a les expressions dels sentiments i idees que prèviament es pensava que estaven lluny de la comprensió d'un nen.


Hans va tenir moltes amistats femenines en la seva vida i es va enamorar de diverses d'elles, però va morir verge , segons la biografia, HCAndersen og veninderne ( HC Andersen i les seves amigues), de l'escriptora Bente Kjoelbye.


El seus contes han estat traduïts a més de 80 idiomes i adaptats a obres de teatre, ballets, pel·lícules i obres d'escultura i pintura.

Entre els seus populars contes podem trobar...

L'aneguet lleig
El vestit nou de l'emperador
La reina de les neus
Les sabatilles vermelles
El soldadet de plom
El rossinyol
La nena dels llumins
El sastre valent
La sireneta

Germans Grimm


Jacoob i Wilhelm Grimm eren dos savis lingüistes alemanys que van viure durant la primera meitat del segle XIX. Van néixer, respectivament, el 1785 i el 1786 en una petita ciutat que es diu Hanau i van morir a Berlín, primer Wilhelm, el 1859, i després Jacob, el 1863. Van residir molts anys a Kassel on van treballar com a bibliotecaris.

Els germans Grimm no foren autors o inventors de contes. Hänsel i Gretel, Els músics de Bremen, El llop i les set cabretes, La caputxeta vermella, El sastre valent, La Bella dorment del bosc, La Ventafocs, Blancaneu, L'ocell d'or.... són històries recollides per Jacob i Wilhelm Grimm de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on ells van treballar. El seu mèrit va ser saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral.

El 20 desembre de 1812 va sortir la primera edició dels contes recopilats pels germans Jacob i Wilhelm Grimm, un llibre destinat a convertir-se en un dels més coneguts del món. Des de llavors, els contes dels germans Grimm, tal com se'ls coneix, han estat traduïts a 170 llengües, i des del 2005 la primera edició, que es troba a Kassel, forma part del Patrimoni Cultural de la Humanitat.

Cuentos de Grimm: Tots els contes de fades dels germans Grimm
Contes populars dels germans Grimm. 
Conté el dossier Cinema per a estudiants: Basat en la pel·lícula "El secret dels germans Grimm".
1812-2012: Doscientos años de Grimm. 
Projecte Grimm: Iniciativa internacional de narradors europeus, per a celebrar el bicentenari de la primera publicació dels «Contes per la infància i la llar» de Jacob i Wilhelm Grimm (1812).

Reculls de contes...

La bella dorment
La Blancaneus
La Caputxeta vermella
El llop i les set cabretes
Els músics de Bremen
El pagès i el diable
El sastre valent
Ton i Guida / Hansel i Gretel
Altres...



Caputxeta Vermella.




Títol del conte: La Caputxeta Vermella

Autor: Germans Grimm

Il·lustrador: Pau Estrada

Autor (adaptació): Diversos

Editorial: La Galera (Primera edició 1993)


Resum: La versió més coneguda del conte és la dels germans Grimm , versió del 1857.

La Caputxeta Vermella és una nena que ha de portar un cistell amb menjar per a la seva àvia malalta. La mare li adverteix de no travessar el bosc, consell que la Caputxeta no segueix. Al bosc, la Caputxeta es troba el Llop, que l'ensarrona i li fa dir on viu l'àvia. Després el Llop s'avança a la Caputxeta i, en arribar a ca l'àvia, es cruspeix la vella. Quan arriba la Caputxeta, el Llop, que és al llit amb la roba de l'àvia, es fa passar per aquesta i al final aconsegueix menjar-se també la Caputxeta. Tot es resol amb l'arribada d'un llenyataire, que talla la panxa del Llop per tal que l'àvia i la Caputxeta puguin sortir-ne il·leses.



Ventafocs.




Títol del conte: La ventafocs

Autor: Germans Grimm

Il·lustrador: Monse Fransoy
Autor (adaptació): Charles Perrault

Editorial: La Galera

Resum:

Una bona noia es va quedar sense mare i al cap d'un temps el seu pare esva casa amb una altra dona que tenia dos filles. Aquestes dues noies li varen fer la vida impossible a la Ventafocs fins que un dia el seu pare li va reglar un branquilló d'arbre que la mateixaVentafocs va plantar vora la tomba de la seva mare i de tant plorar,el va regar i va créixer molt. En aquest arbre sempre hihavia un ocell blanc que cada cop que la Ventafocs demanava un desig,aquest es complia.

Quan el rei va organitzar una festa de tres dies per a què el seufill trobés una dona amb qui casar-se, la Ventafocs esperava aquè ningú la veiés i li demanava als coloms queli donessin un vestit ben luxós. En aparèixer a lafesta ningú va pensar en la Ventafocs i el príncep lava treure a ballar tota la nit. Així van ser les tres nits,ballar sense parar. Però, impacient el príncep persaber de quina família venia, li va parar una trampa i aixíes va poder quedar amb la seva sabateta.

Aquellasabata d'or va passar pels peus de les germanastres però no lianaven bé, fins que van arribar als peus de la Ventafocs itothom es va quedar ben sorprès.

Finalment,la Ventafocs es va casar amb el fill del rei i les dues germanes vanquedar cegues per tota la vida, ja que els coloms les van castigar.

Blancaneus.



Hansel i Gretel.




Títol del conte: Hansel i Gretel

Autor: Germans Grimm

Il·lustrador: Miquel Nolla

Autor (adaptació): Josep Franco
Editorial: La Bromera (Edició 2009)

Resum:
En Hansel i la Gretel eren dos germans molt pobres. A casa seva passaven tanta gana que, un 
dia, el seu pare va decidir abandonar-los al bosc. Els dos germans, per no perdre's, a mesura que caminaven llançaven molles de pa, així podrien tornar a casa seguint el camí. Els ocells, però, es van menjar les molles de pa i en Hansel i la Gretel es van perdre al bosc.

Van trobar una casa molt estranya, feta de xocolata i anissos. Quan estaven a punt de clavar-hi queixalada, va aparèixer una bruixa que se'ls volia menjar. Com que en Hansel estava molt prim, el va tancar en una gàbia per fer-lo engreixar. A la Gretel, la va obligar a fer les feines de la casa.

Un dia, quan la bruixa ja havia preparat l'olla per menjar-se en Hansel, els dos germans van escapar-se de la casa. Van córrer molt i es van perdre al bosc. De sobte, van sentir una veu que els cridava. Era la veu del seu pare, que els va demanar perdó per haver-los abandonat.

En Hansel i la Gretel van tornar a casa i van viure feliços amb els seus pares.

Charles Perrault (1628-1703)


Va néixer el 12 de gener de 1628 a París i va morir a París el 16 de maig de 1703.

La seva família pertany a l'alta burgesia. Va cursar estudis de Literatura al col·legi de Beauvais en Paris, és diploma en Dret i s'inscriu en el col·legi d'advocats al 1651. 
Des de 1683 es va dedicar completament a la literatura. És autor del poema "El segle de Luis el Gran" (1687) que va suscitar una intensa controvèrsia literària. És famós sobretot pels seus contes, entre els quals figuren Ventafocs, El gat amb botes, El Petit Polzet i La bella dorment, que va recuperar de la tradició oral en Històries o contes del passat (1697) i coneguts també com a Contes de mamà Oca, per la il·lustració que hi havia en la coberta de l'edició original.
Amb la seva literatura infantil, Perrault va desenvolupar la imaginació de moltíssims infants, fins a l'actualitat. La seva gran fama la va aconseguir escrivint i contant contes especialment per als infants, ja que els contes de Perrault van agradar molt, però ni ell mateix va poder imaginar que les seves històries infantils arribarien a perdurar a través dels segles, ja que fa tres-cents anys que Perrault va publicar els seus Contes d'antany.


Les seves obres...


· Barba Blava
· Caputxeta Vermella

· El gat amb botes
· La bella dorment
· La Ventafocs
· Les fades
· Pell d'ase
· Pulgarcito
· Riquet el del plomall
· Contes de la mare oca


Els contes de Perrault són el resultat d'una censura bastant clara de tots els elements i els patrons que, en la versió original podrien resultar xocants o simplement no ser entesos per un públic mundà . Però Perrault transforma la història i l'adapta a la societat del seu temps, l'addició de finestres i pisos de la casa de la Ventafocs, la restauració de l'acció de Tom Thumb en el moment de la gran fam de 1693. 
Assenyala per exemple que la ogre de la Bella Dorment vol menjar una mica de salsa d'Aurore Robert, que el príncep i la seva bella no van dormir molt després de la seva reunió, o les botes del gat amb botes no eren molt convenients per caminar sobre els sostres de teula. Ell s'adapta al seu estil a la idea que ell vol donar a "Contes de Mamà Oca", multiplicant frases arcaiques i antiquades, a través del diàleg, aquesta narrativa que recorda les històries orals originals i vivacitat. 


La incorporació d'elements populars de la història és un marc romàntic, multiplicar senyals de pseudo-oral, així com una falsa innocència. Per tant Perrault va transformar el conte popular, la realització d'una de les obres mestres de la literatura universal , i va recuperar de l'oblit els vuit contes tradicionals que avui conformen la seva col.lecció.


Els seus contes...

· Barba Blava
· La Bella Dorment
· Ventafocs
· Puss in Boots
· Fades
· Badana
· Tom Thumb
· Caputxeta Vermella
· Riquet el del Copete
· Desitjos ridículs

L'aneguet lleig


És un dels contes més populars de Hans Christian Andersen, publicat el 1843. L'èxit de la història va propiciar la seva adaptació a diversos formats, incloent un musical i un curt de dibuixos animats. L'aneguet ha esdevingut també una metàfora de l'assetjament escolar o bullying, tan és així que s'ha fet un musical anomenat Honk, inspirat amb el conte de Christian Andersen, que en el fons tracta de l'assetjament escolar i de la tolerància.

Un ànec és rebutjat pels seus companys, ja que el consideren lleig pel seu aspecte diferent. Assetjat, ha de deixar el niu i intenta refugiar-se a casa d'uns grangers, però el gat i els nens el martiritzen fins que el fan fugir. Plorant pel seu aspecte veu un estol de cignes blancs volants i sospira per la seva bellesa. Aleshores s'amaga per passar sol l'hivern i quan arriba la primavera s'adona que s'ha convertit en un cigne i que per això tenia un aspecte diferent dels altres ànecs.

En quant al sentit del conte, a més de ser un conte per a petits, l’aneguet lleig és un conte per adolescents i una faula per adults. Té tot el potencial emotiu necessari per a fer-lo atractiu, però també la intel·ligència per dir-nos coses sobre els prejudicis, sobre l’autorealització, sobre el sofriment que cal per a trobar-se a si mateix, sobre com són difícils les relacions de convivència, especialment quan tot ens sembla advers. I no tenim capacitat de reaccionar. I ens sentim atrapats. I el món ens cau a sobre literalment. Ens parla de la solitud, el dolor, la pressió de l’entorn, el desencant, dels complexos, de la innocència i també de la paciència, la constància, la resistència i la capacitat d’il·lusionar-nos.



Altres autors i edicions...





VV.AA.
LABERINTO, 2011

COMBEL, 2003

PRINTING SURIA S.L., 2002

VV.AA.
LIBRERIA UNIVERSITARIA, 2009


VV.AA.
SUSAETA, 2009